COMPARTIR

Realment la política municipal és un autèntic mar d’experiències imprevisibles on es pacten unes entrevistes i se’n fan unes altres. Després de la de l’alcalde del PSC de Centelles, Miquel Arisa, era obligat captar el punt de vista convergent sobre Puigdemont. I a fe de Déu que es coneix amb Josep Salom, alcalde de Tona. Fins i tot parla del llibre ‘Dels turons a l’altra banda del riu’ de Jordi Pujol o del nacionalisme desde Herder a Renan.

Mapa El Periódico
Mapa electoral 21D El Periódico de Catalunya

Sr. Salom, fa uns dies un alcalde del PSC em va dir que el postpujolisme no s’ha superat.

-Què vol dir això?

-Que després de Pujol, CiU ha anat de cap a caiguda fins la desaparició.

No, sense l’obra política i de govern liderada per Jordi Pujol mai s’hauria arribat aquí, que és diferent. Potser encara estaríem des del turons mirant a l’altra banda del riu esperant a veure que passa (Llibre de J.Pujol a la presó ‘Dels turons a l’altra banda del riu’).

-Així doncs Puigdemont seria el president Pujol del S.XXI?

Ho podria ser, sobretot perquè encarna l’esperit que transmetia Pujol amb la voluntat de fer país per sobre de fer partit i aplegar sensibilitats diverses entorn un projecte central per Catalunya. En aquests moments estem més enllà de la situació de reconstrucció dels anys vuitanta, podent implementar una república. I aquest és l’objectiu en un nou i desconegut escenari; justament el que encarna Puigdemont i el nou espai polític de Junts per Catalunya.

-Aquest nou espai polític és el relleu de la Convergència original, del gen convergent de què parla Enric Juliana?

Vist el mapa electoral es pot veure així, i al meu municipi també. En tot cas, representa el millor esperit de la Convergència més genuïna; el perfil dels ara diputats n’és una mostra fefaent. Hi ha excomunistes, socialistes, artistes, cuiners i molta representació municipal, també un gran encert. Convergir vol dir sumar, aplegar sinèrgies, persones i voluntats. És a dir: anar junts. I li recordo que CiU a partir de la segona legislatura del 84 va pujar fins als setanta dos diputats i gairebé no se’n va moure. Vostè mateix.

Foto Josep Salom
Josep Salom, alcalde de Tona.
Ajuntament Tona
Resuyltats electroals municipals Ajuntament de Tona

-I ara on queda PDeCAT?

Junts per Catalunya ha superat àmpliament PDeCAT i queda com una més de les sensibilitats.

-Calia eliminar Convergència?

Eren moments de forta pressió. Va haver-hi certa precipitació.

-Insisteixo: calia eliminar Convergència?

Vaig votar que no, tot i que calia una renovació profunda. Convergència va ser un estri de grans èxits polítics, i les marques no és fabriquen així com així.

-Junts per Catalunya ha sortit en quatre dies.

Cert i ha estat una sorpresa. Crec que els motius han estat dos: d’una banda el gran lideratge d’autoritat i compromís de Puigdemont. De l’altra, saber trobar respostes excepcionals -fora de les estandar- per encaixar moments igualment excepcionals.

-Menys els resultats electorals que, aritmèticament, són un calc dels de 1980. A pesar de l’empresonament d’Oriol Junqueras, creu que ha estat el Joan Raventós d’aquell moment?

Certament, Esquerra sortia amb les expectatives guanyadores com tenia el PSC aleshores i veia un Junqueras president. Però hi ha dues diferències remarcables: la primera és que Junqueras és a la presó per defensar unes idees polítiques, per la qual cosa té tota la meva solidaritat. La segona és que ara la primera força al Parlament és C’s, una força unionista; mostra clara de l’error de no haver anat junts, fins i tot quan ERC tenia les millors cartes. Li recordo que nosaltres vam arribar al límit i presentar-nos com a agrupació d’electors amb més de 55.000 firmes. Ara bé, dos no s’entenen si un no vol.

-Junts per Catalunya és nacionalista?

És independentista i nacionalista en tant que volem i defensem la nostra llengua i una forma de ser pròpia, ni millor ni pitjor que altres, però que ens identifica com a societat.

-Esquerra Republicana diu que ells no en són.

No, ells no ho saben que ho són.

-Com diu?

Dic que no en tenen consciència. I sinó, pregunti’ls si estan disposats a renunciar a la llengua, a l’ensenyament o a les institucions i ho veurà.

-Els ho preguntaré. I els preguntaré també per l’elecció del president.

El president ha de ser Carles Puigdemont. Ho mostren els resultats d’una manera diàfana.

-Però Puigdemont és a Bèlgica.

-Doncs serà el tercer president de la Generalitat a l’exili després d’Irla i Tarradellas. I no passa res. Ja sabem de què va això els catalans. A més, recordi que Tarradellas era d’ERC. Quin problema hi ha doncs? Jo crec que cap ni un.

Comentarios