COMPARTIR
Jorge de Persia durant la inauguració

Inaugurar exposicions és, a vegades, com escoltar aquella música clàssica de segles anteriors que, com explica el poeta i reconegut lingüista Carles Duarte, es transporta al present amb insòlita immediatesa. I aquesta era la sensació que vam compartir el passat dijous amb Jorge de Persia, comissari de la mostra del Palau Robert de Barcelona “Temps d’il·lusió, temps de reflexió. Festivals d’estiu de música clàssica”, durant la inauguració mentre parlàvem del malaguanyat tècnic de cultura del Palau Robert, Jaume Busqué, que semblava que fos allà mateix entre nosaltres.

De Persia, reconegut crític de música de La Vanguardia nascut a Buenos Aires -d’on va marxar fa més de quaranta anys com a conseqüència de la dictadura- explica que “tenia clara la idea de l’exposició i els continguts des de principis de l’any 2011; només faltava posar-hi negre sobre blanc”. L’objectiu principal ha estat «intentar oferir, de la manera més didàctica i plàstica possible, el transcurs i l’evolució dels concerts d’estiu de música clàssica catalans des de principis del s.XX fins a l’actualitat». El trajecte posa el seu punt de partida en els concerts de cambra de principis de segle a Puigcerdà impulsats pel Dr. Andreu, l’òpera Marina de Lloret de 1910 o els anomenats Teatre de Natura de la Garriga l’any 1914. Aquests, associats també a la recuperació del patrimoni artístic i als primers temps d’un turisme d’estiu entès com a activitat lúdica, es comencen a entendre com un «relleu», o un pas més, dels festivals modernistes de Sitges que dirigia Santiago Rusiñol. La mostra, en un altre dels diversos cubs amb que s’escampa pels jardins, se situa també a l’any 1956 amb la inauguració del Festival de S’Agaró, que és el primer de certa calada i el qual compta, per exemple, amb el protagonisme i lideratge del compositor Xavier Montsalvatge.

Impulsats modestament des de baix

El de S’Agaró es pot dir que marca una frontera entre l’abans i el després d’aquests concerts. La seva extinció es deu a la consolidació del festival de la Porta Ferrada el 1958, un temps en què també es posen en marxa els de Pau Casals a Prada de Conflent i els de Palafrugell a l’estiu de 1963 impulsats pel violinista Xavier Turull.

Festival Castell de Perelada
Festival Castell de Peralada
Concert Arx Turull S’Agaró

 

 

 

 

«Gairebé sempre van ser impulsats des de baix, per associacions, entitats modestes i la majoria privades, viatgers o persones individuals, sovint amb un punt melòman, que posen ben de manifest -puntualitza Jorge de Persia- la potència i la riquesa d’una societat, de la seva cultura i també d’uns temps en què les coses no eren precisament gens fàcils».

És a partir d’aquesta recuperació que ja s’organitzen arreu de Catalunya més d’una cinquantena de festivals, en la majoria de casos, engegats per col·lectius i entitats professionals o socials. Un fet que, com el mateix comissari subratlla, «els dóna una singularitat molt especial i única perquè no és gens habitual l’organització de concerts sense la tradicional subvenció del corresponent organisme públic». Entre altres, doncs, els del Castell de Peralada, Torroella de Montgrí, la Schubertíada a Vilabertran, el Festival Pau Casals del Vendrell o el Festival Internacional de Cambrils, que ja es troben en el mapa internacional. «Tots ells, sens dubte, tenen els seus antecedents i inicis en aquells primers concerts del segle XX».

“Temps d’il·lusió, temps de reflexió. Festivals d’estiu de música clàssica” recull també en algun dels seus panells alguna reflexió crítica, encara que relativament discreta, sobre la concepció dels festivals. Massa sovint, l’interès comercial sobrepassa l’autèntica funció cultural, que hauria de ser prioritària segons el comissari, obviant el que s’entén per «projecte cultural, que no és altra cosa que abonar durant anys el terreny per a crear públic així com per treballar a favor d’una funció educativa».

Un dels panells crítics: més màrqueting que cultura

L’exposició està organitzada per la direcció general de Difusió de la Generalitat de Catalunya amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Es pot visitar fins el 30 de juny i, posteriorment, iniciarà un recorregut per diversos festivals, amb Peralada i Vilabertran d’inici, coincidint amb l’Any del Turisme Cultural.

Comentarios