COMPARTIR

Albert Ledesma, metge de família i col·laborador del Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària de la Generalitat de Catalunya, dirigeix el CAP del barri del Remei de Vic que funciona a través d’una EBA (Entitat de base associativa, públic-privada). Ha estat el primer model de gestió sociosanitària professional, compleix vint anys d’èxit i ha permès rebaixar els costos en una operació inversament proporcional que ha suposat un gran estalvi de diners públics fàcilment constatable. El doctor Albert Ledesma va ser un dels actors principals de la reconeguda reforma d’atenció primària a Catalunya dels anys vuitanta del segle XX dirigida pel també metge Xavier Trias. Setmanes enrere va rebre la medalla Josep Trueta, de mans del conseller de Salut Antoni Comín. Però Ledesma, serè per naturalesa però home tan implacable com excursionista, és contundent: els polítics d’avui no escolten, però la gravetat rau en què l’actual model de sanitat ja no serveix i és necessari integrar serveis sanitaris i socials.

Albert Ledesma, metge de família

 

-Sr. Ledesma, vostè no deu tenir pas gaires amics. Les engalta tal com pensa i oficialment li acaben de fer un reconeixement professional, medalla inclosa.

Riem. No és cert, tinc bons amics, àmbit de la medicina inclòs, perquè amb educació és pot anar a tot arreu. Agreixo la medalla, però per sobre de tot sóc metge i per davant hi ha sempre la salut de les persones i la millora del serveis per la ciutadania.

 

-El model sanitari català de l’any 85 tan reconegut ja no serveix?

No. I ja fem tard perquè l’increment de persones de qualsevol edat amb cronicitat, dependència, discapacitat, fragilitat i necessitats d’atenció social i sanitàries complexes s’imposa. Això fa imprescindible una profunda transformació del model, avui sobre dues potes independents, la sanitària i la social, i redirigir-lo a un sistema integrat. Cal canviar el paradigma. El 1985 teníem un 21% de la població de zero a catorze anys. Ara estem en el 12%. I aleshores teníem un 10% de gent amb més de 65 anys i ara un 18%.

 

-Com s’ha de fer això?

Articulant noves rutes d’atenció combinades, compartides i amb garanties d’equitat, i cal un major equilibri entre el dret a l’atenció sanitària i la social. I es pot fer, perquè els recursos i les persones hi són.

 

-Vostè diu que els polítics no escolten, però el mateix dia del lliurament del premi, Comín els va dir que els reptes d’aquest futur només “es podran afrontar junts” seguint l’exemple de persones com vostè. Per no ser escoltat, Déu ni do el conseller no?

Sí, i és una bona declaració d’intencions i molt positiva. Però una altra cosa són els fets, i un dels problemes a Catalunya és que a l’hora de definir determinades funcions i responsabilitats els proveïdors de serveis tenen més poder que el CatSalut, i això ningú s’atreveix a corregir-ho.

 

-Però CatSalut -és a dir el Departament de Salut- no és qui paga als proveïdors?

Sí, i molts diners.

 

-I… amb allò de qui paga mana què?

Doncs, que no sempre es compleix. Els proveïdors estan prou ben organitzats en empreses i en grups amb molta capacitat de pressió i a la pràctica un gran poder; en l’àmbit públic, el no públic i el municipal.

 

-Quan costa la sanitat?

Espanya gasta a l’any 66.000 milions en sanitat, 120.000 en pensions i uns 26.000 en serveis socials. Per sanitat cada ciutadà espanyol paga un mitjana de 1.300 euros per persona i any, a Catalunya 1.050. En despesa social a Catalunya 400 euros. I avui, aquest 18% de persones de més de 65 anys -que vol dir pacients complexes que necessiten molta atenció- suposen el 40% de total del pressupost. Però les dades indiquen, i ho sap tothom, que el 2.050 serem el segon país més envellit del món després de Japó, i arribarem al 32%. Si avui el 18% gasta el 40 per cent del pressupost, imaginis un 32%! En canvi, quan a aquest sector el tenim ben cuidat, el màxim de temps a casa i ben alimentat es gasta molt menys. I està demostrat. Per tant, o el nou sistema va cap aquí o per inèrcia s’anirà a la privatització de determinats serveis; i això ja no és d’esquerres ni de dretes sinó sentit comú.

 

Comentarios