COMPARTIR
Tommy Robredo a les pistes del campionat d’Olot

Fidels al compromís anual, el tenista Tommy Robredo i el Club Natació Olot han celebrat de nou l’Open Memorial Santi Silvas de tenis en cadira de rodes que aplega, a la capital de la Garrotxa, els setze millors tenistes del rànquing nacional espanyol. Enrique Siscar i Juan José Rodríguez van disputar la final amb la rotunda victòria de Siscar (6-2, 6-1). Com sempre, l’Open ha inclòs un conjunt d’activitats, dirigides especialment als més joves, per a experimentar i conviure directament diversos aspectes de la discapacitat «una de les claus d’aquest torneig» explica Magalí Ruiz, directora de la Fundació Tommy Robredo.

Al costat dels setze tenistes, el Memorial d’enguany ha estat acompanyat d’un torneig juvenil de tenis entre els millors sub-14, és a dir nois i noies de menys de catorze anys. Els partits dels joves jugadors i jugadores han posat de manifest l’alt nivell en el qual es mou aquest esport ja a partir d’aquestes edats.

«Santi Silvas va ser un bon amic meu que, després d’un greu accident en que va quedar paralític, va decidir organitzar aquest torneig. Sempre em demanava ajuda i jo no l’escoltava gaire fins que un dia m’hi vaig posar -explica Tommy Robredo-«. Per aquelles tristes casualitats de la vida, l’any següent Santi Silvas moria i des d’aleshores «mai més he deixat d’impulsar aquesta iniciativa. Significa, d’una banda la millor aportació al ‘deute’ que havia contret amb ell, però també una interessant i satisfactòria col·laboració al món dels tenistes amb importants handicaps físics».

Robredo, amb 36 anys ja acomplerts, segueix en la competició professional de la ATP en la qual, avui per avui, està situat entre els dos-cents primers. La seva millor posició ha estat arribar al cinquè lloc, i actualment no té cap intenció d’abandonar. Amb una tranquil·litat i senzillesa envejable explica -entre primer i segon plat al restaurant del Club Natació- que «el tenis és un esport en què depens sempre i gairebé exclusivament del teu esforç i els teus resultats. Res ni ningú t’obliga a dedicar-t’hi o abandonar-ho. Deixar-ho, doncs, és una elecció que la pots prendre personal i lliurement, cosa que de moment no passa pel meu cap ni en els meus plantejaments professionals». L’Open Memorial de 2018 ha comptat amb al visita, com és tradicional també cada any, d’un grup d’interns de l’Institut Guttmann i, entre altres entitats i empreses patrocinadores, també amb la col·laboració de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física i l’Ajuntament d’Olot.

Dos vots, i en moviment constant

Algunes de les principals diferències entre el tenis estàndard i el de cadira de rodes és el fet que la pilota pot donar dos vots, encara que també és pot contestar abans. I sobretot, que els jugadors han de mantenir la cadira en permanent moviment atès que qualsevol aturada, sense ser il·legal, dificulta enormement les opcions del punt. «Com amb els cotxes o les motos -explica un dels tècnics i especialistes de l’Open- no és el mateix arrencar de zero que accelerar o reduir en marxa. I això fa que quan una cadira s’atura la jugada sigui gairebé impossible de continuar… si no és excepcionalment es clar». Tommy Robredo reconeix finalment que en un partit de tu a tu amb cadira de rodes contra qualsevol dels jugadors presents seria una batalla perduda, a part que «físicament, no aguantaria ni tres jocs».

Comentarios