COMPARTIR

Per un barceloní «camacu» que de bon matí circula per la Ronda de Dalt, Besòs i/o Llobregat no suposa gaire més diferència orientativa que Nord o Sud, mar o muntanya, Eixample esquerre o Eixample dret. Però això és així fins que, per les casualitats de la vida, aquest «pixapins» aterra enmig del bosc de la comarca del Moianès (fins fa poc Osona) i entre matolls descobreix una placa que l’informa del naixement del riu Besòs. ¡Riu Besòs..! un altre d’aquestes paraules que, més enllà de la Ronda de Dalt o Litoral, apareix i desapareix de forma constant entre els senyals de trànsit de Barcelona vagi un direcció Badalona, Sabadell, Manresa, Andorra, França, València o Algesires.

Placa del naixement del riu Congost entre els esbarzers
Placa del naixement del riu Congost entre els esbarzers.

Voltat de natura, herba humitejada per la gebra matinera, roures, alzines i algun pi, un s’acosta per Collsuspina, municipi de la nova comarca del Moianès, a la Font del Regàs. I després d’una curta excursió de trajecte suau, s’asseu en una racó i amb certa sorpresa ensopega amb una petita placa que informa del naixement del riu Besòs… sí, sí, aquest nom que té ben gravat a la retina a base dels impactes diaris des del seient del seu cotxe.

Si ja sorprèn la placa, no és menys xocant adonar-se de la deixadesa i abandonament d’un entorn d’esbarzers que ho acompanya, i tan sols salvat per la lluminositat del dia i el confortable clima de la comarca; com també per la frondositat dels arbres o l’herbari natural i els esplèndits cultius agrícoles. Incomprensiblement, un context ben diferent al que acull el naixement del riu Llobregat, un altre dels actius fluvials importants de Catalunya, i no pas situat excessivament lluny entre potents i majestuosos salts d’aigua a Castellar d N’Hug. Oriol Batllló, alcalde de Collsuspina, confirma aquestes asseveracions i reconeix, a més a més, un cert error per part dels representants del municipi a causa d’una tradicional manca d’atenció. «Hem tingut sempre -explica- la mirada més dirigida cap a les comarques del Bages i el Vallès Oriental que cap a Osona», la tercera comarca veïna, i molt més propera al municipi situat a tocar de la frontera.

Batlló, home amb coneixements de nombres i rendibilitat d’inversions, afirma que «encara que som un municipi petit i sense gaire pressupost, hauríem de plantejar-nos la situació de la Font del Regàs i el naixement del riu Congost”. I afegeix: «fins i tot des d’un punt de vista turístic pot resultar interessant».

La Font del Regàs, no neix en el riu Besós
La Font del Regàs

0 Foto 9 Besos BR nex 4

Parla bé del Congost l’alcalde, aquest riu de 41 quilòmetres i una conca de 225 km2, format entre margues i l’estret i allargat recorregut que li dóna el nom. Que neix a la Font del Regàs per, més avall i a l’alçada de Montmeló, ajuntar-se amb el Mogent i ja com Besòs recórrer transversalment i al llarg de gairebé divuit quilòmetres la comarca del Vallès Oriental. Finalment, i a través de Santa Coloma de Gramenet, va a morir al mar Mediterrani per la desembocadura de Sant Adrià de Besòs.

El trist rècord del «riu més contaminat d’Europa».

Mai va ser navegable. Però des del segle X, en construir-se el Rec Comtal a Montcada i Reixach, molts dels municipis de la ribera en van utilitzar la seva energia hidràulica per a l’ús dels molins i regadiu; activitat que va anar desapareixent a mesura que s’imposava la impetuosa industrialització de la dècada dels 60. Conegut és el tan famós com trist rècord de «riu més contaminat d’Europa», assolit entre els anys 70 i 80. Posteriorment, en la dècada dels 90 i amb la decidida actuació dels Ajuntaments de Barcelona amb Pasqual Margall al capdavant i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, es va dur a terme una profunda neteja i depuració de les aigües que va significar un punt d’inflexió determinant. Punt que es culminaria, entre els anys 2004 i 2006, amb la inauguració final del Parc Fluvial del Besòs; avui, racó de descans i alimentació en la ruta de la costa dels ocells migratoris.

Aquesta decisiva actuació a la part final del riu, realitzada amb un caire totalment urbà i adequat al seu entorn, tindria tot el sentit del món -pels veïns del municipi- d’aplicar-la igualment a l’altre extrem d’aquest; és a dir, al tan oblidat espai de la Font del Regàs. “No li parlo de diners -ens explica el pagès d’una masia del costat- sinó de cuidar allò que és nostre, que és ben diferent”.

Guardar

Comentarios